El disseny curricular a partir de les competències bàsiques

El disseny curricular a partir de les competències bàsiques

View more presentations from morgana2.

Un món més senzill

Avui he après moltes coses. He descobert que el millor aprenentatge és estar obert i despert a tot moment, perquè qualsevol fet, qualsevol paraula, qualsevol gest, qualsevol cosa pot esdevenir en aprenentatge. Només hem d'estar atents...

M'agradaria exposar una frase autèntica, de les que podria estar perfectament en un llibre de frases célebres. Escrita per una persona amb moltes qualitats. Una persona que es fa estimar.

"A voltes tenim por que els nens tinguin la capacitat de crear,

tenim por a no saber respondre,

per què no els escoltem?

Potser descobrim un món més senzill."

Pau

La experiencia del pueblo de Ariño (Teruel)

En el siguiente enlace podeis conocer la experiencia del pueblo de Ariño (Teruel) y como trabajan con el tablet PC (fue una iniciativa costeada por Microsoft, les interesaba hacer este experimento). En cambio, la realidad de otras escuelas es bastante diferente.

Inciativas como estas hacen que la brecha digital sea menor, pero todavía queda mucho para hacer. Es interesante ver cómo trabajan los alumnos de esta escuela a través del ordenador (tablet PC). No hay libros de texto y el maestro disenya las actividades en soporte informático. Los alumnos estan muy motivados y también consiguen los objetivos del currículum como en cualquier otra escuela, pero con una ventaja: estarán más preparados para el futuro, dónde todo parece que será a través de las TICs.

Es una iniciativa interesante, pero costosa. ¡Hay que ver cómo las demás escuelas podríamos llevarlo a cabo!

Algunes frases...

“Els bons mestres són els que no ensenyen res a ningú. Els que tan sols orienten, ajuden a descobrir i a pensar”.
PAULO FREIRE


"No proporcionar respostes ràpides, sinó ajudar que neixin preguntes [...]"
GIANI RODARI



“Si els vols conéixer ràpidament,
fes-los jugar.
Si vols ensenyar-los a viure, fes-los jugar.
Si vols que agafin gust pel treball, fes-los jugar.
Si vols exercir la teva professió, fes-los jugar, jugar i jugar.”
FERNAND DELIGNY (1967)


“El nen no és una ampolla que s’ha d’omplir, sinó un foc que és precís encendre”.
MONTAIGNE

“La educación no siembra semillas en ti, pero hacen que tus semillas crezcan”.
KHALIL GIBRÁN

Papiroflèxia

Com podem motivar una classe d'educació artística: visual i plàstica, interrelacionant-la amb el medi ambient?
Aquí us deixo un vídeo molt interessant per treballar la papiroflèxia amb els alumnes. Motivar-los i intentar canviar el món. Fins i tot podríem fer un debat sobre el canvi climàtic. A veure qui fa la figureta de paper més original!!!!!! Jo ja he començat: he fet una samarreta! Em sembla que ja no aniré a comprar-ne més a partir d'ara!

Aquest BLOC

El bloc que esteu visualitzant s'ha creat per PARLAR sobre EDUCACIÓ, tant si ets docents com si no: l'Educació és de tots i tots hi podem dir alguna cosa. Per això l'objectiu és compartir experiències, vivències, comentaris, dubtes... TOT allò que es vulgui per enriquir-nos i millorar.

Si us interessa...ENDAVANT! i BENVINGUT/DA!

Pensant en els altres

El passat 16 de juny vaig veure un documental magnífic al programa Millenium: PENSANT EN ELS ALTRES ( Learning to care. Un reportatge produït per NHK. Japó.)

És un documental premiat repetidament per la tendresa a l'hora d'explicar l'aprenentatge en una escola japonesa. El documental com SER y TENER va ser rodat durant un any a l'escola pública infantil de Minami Kodatsuno, a la ciutat de Kanazawa, d'uns vuit mil habitants.

L'objectiu del mestre (Toshiro Kanamori) és un càntic a la vida i a la manera d'aprendre a viure, ens ensenya la manera d'aprendre d'uns nens i ens fa pensar sobre l'esperança i la força. Ens mostra també la manera que els nens reaccionen davant de l'ambient d'adults que els envolta i davant dels problemes que angoixen moltes vegades els pares. Realitzat amb especial cura, amb una gran força, ens dóna lliçons de la manera de viure que, quan ens fem grans, moltes vegades hem deixat pel camí, oblidant conceptes bàsics.

Per mi, en Kanamori s'ha convertit en un nou ídol. Se li nota que és un enamorat de la seva feina.

I m'agrada que intenti conjugar l'aprenentatge i la diversió; que els nens aprenguin sense que s'avorreixin. Que és el que tots intentem fer. Però ell ho aconsegueix i amb molt de respecte. Només amb la tendresa és pot aconseguir el que es vulgui. Realment el documental em va fer plorar i em va animar saber que encara hi ha docents que creuen amb el que fan i lluiten per fer realitat els seus somnis. Com tots els docents, s'ha d'enfrontar a la falta de concentració dels alumnes, al poc entusiasme, però a través del reportatge podem comprovar com se'n van sortint de tot plegat, i com amb habilitat fa que els nens avancin en l'aprenentatge de les matèries del curs, però sobretot en l'art de viure. Un treball especialment recomanat per a totes les persones vinculades a l'ensenyament i molt premïat. El reportatge , entre d'altres, ha obtingut el Gran Premi en el Festival de Banff 2004, la medalla de bronze en el Festival de Nova York, el Gran Premi en el Festival de Televisió del Japó i la Medalla d'Or en el Festival Internacional dels Estats Units de Religió, Ètica i Humanitats.